No sabem què és el que realment importa
Aquesta setmana he començat a llegir el llibre de El arte de que (casi) todo te importe una mierda i hi ha una frase que m’ha cridat l’atenció:
Aquesta idea, m’ha ajudat a ordenar sobre el que porto molt temps reflexionant: el meu futur.
Quan parlo dels meus somins (i els meus plans per aconseguir-los) amb familiars i amics propers, alguns em diuen:
<<Això és molt difícil>>
<<Això és massa arriscat>>
<<Has de buscar estabilitat>>
<<Bé, ets jove i els teus errors encara poden ser reversibles>>.
Sé que aquestes opinions provenen de creences personals i acostumen a venir de la bona intenció. Però, quan els escolto, sento por i inseguretat, ja que, els comentaris els seguiexen situacions en el pitjor dels casos:
<<Que passa si mai tens clients>>
<<Que passa si el que ofereixes no és ben rebut>>
I aquestes preguntes s’acaben instal·lant al meu cap.
La por no importa
Per entendre per què no estic vivnt plenament els meus somnis, em vaig fer una pregunta:
- Què faria si cada mes tingués 2500€ assegurats i no hagués de preocupar-me pels diners?
La resposta em va donar claredat.
Em vaig adonar que el que realment m’estava bloquejant era la por a fracassar i no la falta de recursos.
Descobrir-ho m’ha ajudat molt i aquesta setmana he estat capaç d’identificar aquesta sensació quan apareixia.
De la importància que Ii donem a la por, en parlaré la setmana que ve quan hagi llegit el capítol 2 del llibre ja que parla sobre la idea de que “las emociones están sobrevaloradas”.
Per ara, diré que reconèixer la por, li ha tret força. Puc sentir-la i, al mateix temps, continuar escrivint, llegint o ballant.
Per això recalco la importància d’identificar les emocions a l’article que vaig treure la setmana passada. Amb el simple fet d’identificar la por, he sigut capaç de publicar dos articles aquesta setmana.
La impaciènciA també és una forma de por
Aquesta por a fallar també ha recalcat la imapciència que sento davant d’aconseguir els meus somnis. Vull que tot passi immediatament. Tinc aquesta creença irracional grabada al meu cervell de que si els resultats no arriben ara, vol dir que no arribaran mai.
I és precisament aquí on una altra idea del llibre m’ha ressonat amb força.
El desig d’una experiència positiva, és una experiència negativa
Mark Manson cita una reflexió del filòsof Alan Watts, coneguda com la llei de la Retrocessió:
El deseo de una experienca positiva es asimismo una experiencia negativa. y, paradójicamente, la aceptación de la experiencia negativa es, en sí misma, una experiencia positiva.
Quan intento que les coses passin com més aviat millor, tota la meva atenció se centra en allò que no tinc.
Això em porta a viure una sensació constant d’insuficiència i acaba sent una experiència negativa.
En canvi, acceptant que els meus somnis necessiten temps, el camí deixa de ser un obstacle i es converteix en part de l’experiència.
Conclusió
Si alguna cosa m’emporto d’aquesta lectura és que sovint m’enfoco en coses que realment no son importants: la por, els resultat immediats per fer diners o les opinions del altres.
Per això, crec que la millor manera de combatre la Llei de la Retrocessió i alhora practicar la paciència, és deixar espai al temps, confiar en el procés i sobretot gaudir-lo. Això si importa.
Recordar que els somnis no només es viuen quan s’aconsegueixen sino també es viuen mentre es construeixen.
I tu, com afrontes els teus somnis?