Plorar davant d’algú, enfadar-nos quan ens fan mal o sentir tristesa després d’una pèrdua són experiències completament humanes. Tot i així, moltes vegades intentem evitar-les. Ens diem que no n’hi ha per tant, ens distraiem amb el mòbil o ens prometem que la pròxima vegada serem més forts.
Però què passaria si el problema no fos sentir les emocions, sinó intentar escapar-ne?
En aquest article veurem què passa al cos quan sentim emocions, què diu la ciència sobre els efectes de la repressió emocional i algunes eines pràctiques per començar a relacionar-nos-hi d’una manera més saludable.
Les emocions són inevitables
Les emocions formen part de la nostra biologia. Quan algú ens pren una cosa important, ens enfadem. Quan una persona estimada s’allunya, ens entristim. Quan percebem una amenaça, apareix la por.
No és una decisió conscient ni un signe de debilitat. És el resultat de milions d’anys d’evolució.
Tot i això, moltes persones continuem lluitant contra les emocions que ens resulten incòmodes. Quan plorem davant d’algú podem sentir vergonya. Quan alguna situació ens afecta profundament intentem dissimular-ho. I sovint acabem creient que sentir és un problema.
Però les emocions no desapareixen per molt que les ignorem.
Què li passa al cos quan sentim una emoció?
Les emocions no només existeixen a la ment. Cada emoció provoca una resposta física mesurable.
Quan experimentem emocions intenses com la por o la ràbia, el cervell activa mecanismes de supervivència que alliberen hormones de l’estrès, com el cortisol i l’adrenalina. Aquestes substàncies viatgen per la sang i produeixen canvis al cos: augmenta la tensió muscular, s’accelera el ritme cardíac i es modifica la respiració.
Per contra, emocions agradables com l’alegria, la connexió o l’afecte afavoreixen l’alliberament de neurotransmissors i hormones relacionades amb el benestar, com la dopamina, la serotonina i l’oxitocina. Això ajuda el sistema nerviós a sentir-se més segur i afavoreix la relaxació.
Les emocions, per tant, no son només pensaments. Són experiències corporals completes.
El problema no és sentir. El problema és evitar sentir.
Quan una emoció ens incomoda, és habitual buscar distraccions per no haver de conviure amb ella.
Podem passar hores a Instagram, encadenar episodis d’una sèrie, sortir constantment de festa, refugiar-nos en el treball o recórrer a substàncies i hàbits que ens ajudin a desconnectar temporalment del que està passant dins nostre.
Aquestes estratègies poden aportar alleujament a curt termini, però no resolen l’emoció. Només l’ajornen.
I és precisament aquí on la ciència comença a mostrar-nos que la supressió emocional pot tenir conseqüències importants tant per a la salut física com per al benestar psicològic.
Per què em vaig interessar per les emocions
El meu interès per entendre les emocions va començar arran de l’aparició de símptomes de despersonalització, una forma de dissociació que sovint està relacionada amb nivells elevats d’ansietat.
Amb el temps vaig començar a practicar meditació amb regularitat i vaig notar una millora progressiva del meu benestar i una disminució de la intensitat dels símptomes. Més endavant, el treball terapèutic mitjançant EMDR em va ajudar a aprofundir encara més en aquesta relació entre emocions, cos i sistema nerviós.
Aquesta experiència personal em va portar a investigar què diu l’evidència científica sobre la repressió emocional. I els resultats són difícils d’ignorar.
La meva experiència em va fer preguntar-me si aquesta relació entre emocions i salut tenia una base científica. Quan vaig començar a investigar, vaig descobrir que diversos estudis apunten en la mateixa direcció: reprimir constantment el que sentim sembla tenir un cost tant per al cos com per a la ment.
3 estudis que suggereixen que reprimir les emocions té un cost
1. La supressió emocional augmenta la resposta cardiovascular davant l’estrès
Un estudi amb 201 participants va observar que les persones que intentaven suprimir les seves emocions presentaven una resposta cardiovascular més intensa davant de situacions estressants.
Els investigadors van exposar els participants a dos estressors consecutius. Durant el primer, les persones que havien rebut instruccions per suprimir l’expressió de les seves emocions van mostrar una pressió arterial sistòlica més elevada. Quan es va afegir un segon estressor, les persones que intentaven suprimir l’emoció per complet van presentar una resposta cardiovascular encara més intensa.
Els resultats suggereixen que contenir les emocions pot augmentar la càrrega fisiològica que suporta el cos, especialment quan l’estrès es repeteix.
2. Les dificultats per identificar les emocions s’associen amb més cortisol
Un altre estudi dut a terme amb dones embarassades va trobar que aquelles que presentaven més trets d’alexitímia —és a dir, més dificultats per identificar i expressar les seves emocions— també mostraven concentracions més elevades de cortisol acumulat als cabells.
El cortisol és una hormona relacionada amb la resposta a l’estrès. Com que el cabell acumula cortisol durant setmanes o mesos, aquesta mesura permet estimar el nivell d’estrès sostingut al llarg del temps.
Aquesta relació suggereix que les dificultats per processar les emocions podrien estar associades a nivells d’estrès fisiològic més elevats.
Estudi: Alexithymic Traits and Hair Cortisol Concentrations in Pregnant Women
3. Reprimir una emoció no la fa desaparèixer
Les investigacions de James Gross, una de les figures més influents en l’estudi de la regulació emocional, mostren que la supressió emocional no elimina l’emoció que sentim.
Les persones continuen experimentant la mateixa emoció a l’interior, però han d’invertir recursos mentals a amagar-la. Aquest esforç està associat a una major activació fisiològica i a un pitjor rendiment en tasques de memòria i processament de la informació.
En altres paraules, reprimir una emoció no fa que desaparegui. Simplement fa que el cos i la ment hagin de treballar més per sostenir-la.
Investigacions de: James Gross i col·laboradors sobre regulació emocional i supressió emocional.
Com començar a sentir les emocions?
Ara que l’evidència científica està sobre la taula, arriba la gran pregunta: com podem començar a sentir les emocions en lloc d’intentar evitar-les?
Hi ha meditacions guiades i pràctiques de consciència corporal que poden ajudar-nos a fer-ho. Aquests són alguns passos que solen seguir:
- Busca un lloc segur. Pot ser una habitació tranquil·la o una persona amb qui et sentis segura.
- Dedica un parell de minuts a connectar amb el teu cos. Com si fos un petit ritual que avisa el sistema nerviós que estàs a punt d’escoltar-te.
- Escaneja el cos. Observa quines zones notes tenses, relaxades, adormides o activades. Posa nom al que estàs sentint. No cal encertar-la. Un simple “crec que això és ràbia” o “potser és tristesa” ja és suficient.
- Permet que l’emoció es mogui. Potser necessitaràs plorar, moure’t, escriure, respirar profundament o simplement quedar-te en silenci. No hi ha una manera correcta.
- Torna a l’entorn. Quan sentis que n’has tingut prou, torna a ser conscient de l’espai que t’envolta. Potser et ve de gust una abraçada, descansar una estona o simplement continuar amb el teu dia.
Sentir és una pràctica
Sentir emocions no és fàcil. Requereix valentia, paciència i constància.
Hi haurà dies en què et resultarà més senzill connectar amb el que sents i dies en què et costarà molt més. Això no vol dir que estiguis fent res malament. Forma part del procés.
Una de les coses més importants que he après és que millorar no significa deixar de tenir dies difícils. Millorar significa acceptar que hi ha dies difícils sense convertir-los en una batalla contra nosaltres mateixes.
Aquesta pràctica m’ha ajudat a identificar millor les meves emocions, però sobretot m’ha ajudat a entendre que sentir és completament normal. Les emocions no són un error del sistema. Formen part del sistema.
Per això m’agrada pensar que sentir les emocions ajuda el cos a processar i alliberar la tensió acumulada al sistema nerviós, igual que els ronyons filtren substàncies de rebuig per ajudar a mantenir l’equilibri de l’organisme.
Potser sentir no és perdre el control.
Potser sentir és permetre que el cos faci la seva feina.
T’atreveixes a sentir? I si ja ho has començat a fer, com t’està ajudant?
Us llegeixo als comentaris. =)