Per què he decidit fer aquest repte?
He navegat bastant per Internet en busca de solucions per curar la despersonalització, i he parlat amb persones que ho han experimentat o que encara ho segueixen experimentant. En conjunt, he trobat coincidències: pràctiques d’atenció plena (mindfullness), teràpia, constància i paciència.
Aquestes pràctiques ja formaven part de la meva vida i al principi del 2024 vaig aconseguir durar 3 mesos fent journaling i 2 mesos meditant. Vaig notar canvis. Però cap als finals del 2024 ho feia de manera inconsistent. D’aquí ve que m’hagi proposat aquest repte. La meditació m’ajuda a viure en el moment present i el journaling m’ajuda a entendre com funciona la meva ment i en la manera en què m’expresso. Sé que la combinació d’aquestes dos pràctiques em portarà bons resultats d’aquí a final d’any.
Com funciona el repte?
El repte consisteix en:
- Escriure entre 20-30 minuts tot el que penso sense jutjar-me.
- Meditar en silenci, enfocant-me en la respiració i incrementant la durada de 2 minuts cada mes. (Gener 10 min, febrer 12 min, març 14 min… desembre 30 min)
Com ja estic familiaritzada amb l’hàbit, he pogut augmentar la durada de les meves sessions des de l’inici. Però si hagués de començar sense cap tipus d’experiència començaria amb 2 minuts de meditació guiada i 5 minuts mínims de journaling.
Obstacles:
Tot i que fer aquestes pràctiques ja no em resulta tan pesat, a vegades em trobo amb aquestes dificultats:
- Estar més centrada en els meus pensaments que en la respiració i les sensacions del meu cos.
- Pensar que avui no tinc res a escriure i mirar el temporitzador per veure quan acaben els minuts.
- Adormir-me en la meditació.
- Preferir dormir a conseqüència del meu cansament.
- Por d’escriure sobre un tema delicat.
Però cap d’aquestes dificultats ha fet que deixi d’escriure o meditar. M’ha quedat gravat que busco constància, no perfecció. Un mal dia no significa que estigui maleïda per tot l’any. El que vull crear és l’hàbit. Quan em passen aquests pensaments i sensacions de no voler seguir, sé que forma part del procés. No sempre funcionarà tot a la perfecció, però tampoc tot funcionarà malament. Tot canvia, i res és constant.
Canvis que ja he notat:
- Estar més relaxada en moments de solitud.
- Saber com es manifesten les emocions en el meu cos.
- Expressar-me millor i saber organitzar els pensaments abans de verbalitzar-los.
Tot i que tinc clar que l’important és la persistència també hi ha moments de frustració. Moments en què vols notar canvis immediats. Però com ja he dit, forma part del procés i amb paciència tot es posa al seu lloc. Et recomano que si aquestes pràctiques s’alineen amb tu que t’afegeixis amb mi per fer completar aquest repte i alhora aprendre sobre tu mateixa.
Et resulta una pràctica senzilla escriure i meditar? O no fa per tu? Què és el que fas per sentir-te connectada al teu cos? Recomanes alguna pràctica més que em podria ser útil?