THE MATERIALISTS: Una reflexió sobre l’amor… romàntic?

The Materialists és una pel·lícula que té com a protagonista una noia que es diu Lucy i que treballa en una empresa de matrimoniera (matchmaker). La seva feina consisteix a trobar la parella perfecta dels seus clients i això la fa experta a saber quines persones encaixen i quines no.

Aquesta lògica li acaba fallant en la seva vida amorosa quan coneix al Harry, un multimilionari amb molt bons modals. Al mateix temps que l’està coneixent, es retroba amb el seu ex i pensa en l’època en què van estar junts.

1. Quan vols reflexionar sobre l’amor.
2. Quan vols veure una dramèdia romàntica.

Els actors m’han fallat perquè no sento que hagin pogut transmetre la profunditat requerida, però m’ha agradat la reflexió que es fa sobre l’amor romàntic:

• Realment és amor si només ens fixem en el físic?
• Està bé retocar el nostre físic per ser percebuts per un tipus de col·lectiu? No és millor treballar la nostra autoestima i acceptar-nos tal com som?
• Ets egoista i superficial si no et fixes en algú què és pobre?
• És amor buscar que la teva parella tingui riqueses?
• L’amor ha de ser fàcil?
• Perquè els homes se senten més valuosos si mesuren més d’1,80 cm? Realment son més respectats? O es tracta d’un problema d’autoestima?
• Perquè ens costa a les dones sortir amb un home més baixet?
• L’amor és efímer?

Sigui com sigui, m’ha fet arribar a una conclusió: necessitem grans dosis d’autoestima.

• Presencien un casament d’uns desconeguts i la Lucy narra un discurs de com la parella s’acabarà desenamorant i divorciant. Afirma que a tots ens passa el mateix, ens autoenganyem pensant que no cometrem els mateixos errors que els nostres pares, però acabem repetint la mateixa història.

• Un moment divertit és quan la Lucy entrevista els seus clients. Les demandes són tan exagerades que fan crítica social en clau de comèdia:
  • Un home de 48 anys que es vol emparellar amb una noia amb maduresa, però no vol que aquesta sigui més gran que 27 anys perquè cita que: “s’avé millor amb les jovenetes”.
  • Una dona que vol a un home que tingui una alçada mínima d’1,80 metres i que cobri una burrada de diners.
  • Una lesbiana que busca una parella que sigui del partit conservador i que vagi a l’església cada diumenge.

He pensat que és bo saber el que vols en una relació romàntica i que començaré a rumiar amb més intenció el que vull trobar en una parella.

La meva germana ha viscut la pel·lícula d’una manera diferent perquè es troba en un altre moment de la seva vida. Quan hem contrastat opinions, he entès que he vist la pel·lícula des de la perspectiva equivocada i que potser per això no he pogut connectar amb els personatges.

Sí. Ara que ja conec la temàtica, vull mirar-la amb uns altres ulls. La miraré dues vegades més:

1. Des d’un punt de vista més objectiu.
2. Des de la perspectiva de la meva germana gran.

Tenia una expectativa i he acabat fent una crítica des del que esperava, no des del que és.

Primera vegada: 7.5

M’ha agradat perquè compleix un dels meus requisits per a una bona pel·lícula: et convida a reflexionar sobre un tema que afecta la gran majoria de persones.

Tot i això, no crec que s’hagi fet bé la barreja entre comèdia i drama. Encara he de decidir si és culpa dels actors, del diàleg o de la meva pròpia expectativa i estat d’ànim.

---

The Materialists potser no és una pel·lícula perfecta, però sí que obre converses necessàries sobre l’amor, les expectatives i la relació amb nosaltres mateixes.

A vegades, no connectem amb una història perquè encara no estem preparades per mirar-la des d’un lloc més sincer o madur. I això també forma part del procés.

Si la mires, fes-ho amb curiositat. No tant per jutjar els personatges, sinó per observar què et desperten. Potser, com a mi, et farà rumiar sobre què busques en una relació i com et relaciones amb tu mateixa.

Quina reflexió t’ha deixat la pel·lícula?