El diumenge vaig anar amb la meva germana gran a la Virreina a una visita guiada sobre les obres de Trinh T. Minh-ha. És una artista que no coneixia però m’alegro que d’haver-la descobert perquè m’ha semblat bastant interessant.
Trinh T. Minh-ha és una cineasta, escriptora, crítica literària i compositora nascuda a Hanoi, Vietnam.
Les seves obres es caracteritzen per una mirada feminista i una aproximació respectuosa a les cultures que explora. En lloc de parlar sobre elles, prefereix situar-se a prop d’elles, evitant la mirada colonial o superficial que sovint trobem en el format documental tradicional.
Un dels seus films, Naked Spaces – Living is Round, podria semblar un documental, però no ho és. Minh-ha vol rebel·lar-se contra el format del documental, que tendeix a simplificar realitats complexes. Per això, abans de filmar, passa temps immersa en la cultura que vol explorar, vivint-hi i observant-la des de dins.
El que em va agradar més és el pensament que ha tingut amb els colors i els espais de l’exposició:
- Blau cel: sales de transició entre pel·lícules.
- Vermell: gran sala dedicada a la cultura xinesa.
- Blau fosc: per Night Passage, inspirada en un llibre japonès i gravada de nit.
- Sala petita: per les dones víctimes de la guerra del Vietnam, una decisió que transmet intimitat.
- Verd: per la pel·lícula sobre el Senegal (un color amb el qual no he estat del tot d’acord).
Minh-ha col·labora amb el seu marit, el fotògraf Jean Paul Bourdier, en projectes on el cos es fon amb el paisatge. El seu llibre és realment increïble.
El que m’enduc d’aquesta visita és que per comprendre realment qualsevol cosa, cal endinsar-s’hi. Llegir sobre un tema pot donar-nos una idea superficial, però no equival a viure’l ni a experimentar-lo. Sovint hauríem de dir:
“He llegit sobre això, però no m’hi he endinsat, així que no sé què passa realment.”
Aquest pensament és un recordatori que el coneixement profund neix de la immersió, no només de la informació.