Tuesdays with Morrie és una novel·la que mostra les converses que té l’autor del llibre, en Mitch, amb el que va ser el seu professor d’universitat, en Morrie, durant els seus últims mesos de vida.
Mostra d’una manera molt natural el respecte, l’admiració i l’amor que té una persona cap a una altra. És un llibre que si hagués pogut m’hauria agradat fer amb el meu pare abans que morís.
En Morrie va ser un professor molt estimat que ensenyava a la facultat de sociologia de la Universitat de Brandeis. Al llarg del llibre es veu quina era la seva filosofia de vida i el tipus de persona que era. Pacient, respectuós, franc, realista, intel·ligent i amorós.
Cada dimarts el professor (que està morint d’ELA) i l’alumne (Mitch) es reuneixen a casa d’ell i parlen sobre els grans temes de la vida actual: la mort, la por, la vellesa, la cobdícia, el matrimoni, la família, la societat, el perdó i una vida amb sentit.
Cada capítol representa un dimarts on parlen d’un d’aquests temes i els capítols en què parlen de la família, la cultura, la vellesa, la mort i el dia perfecte son els meus preferits.
En el capítol The Fifth Tuesday We Talk About Family parla de la importància de tindre família i de com ha après a estimar en profunditat amb els seus fills.
El capítol del quart dimarts comença així…
“Let’s begin with this idea,” Morrie said. “Everyone knows they’re going to die, but nobody believes it.”
… I és un d’aquells moments en què el teu cervell esclata. És veritat que no creiem que morirem perquè ens oblidem. Ens n’oblidem perquè els que tenim una bona salut no tenim un recordatori.
El capítol que més m’ha fet reflexionar és el The Eleventh Day We Talk About Our Culture. Aquest capítol considero que engloba tots els conceptes que es parlen al llibre.
“Here’s what I mean by building your own little subculture”…
…”The little things I can obey. But the big things–how we think, what we value–those you must choose yourself. You can’t let anyone–or any society–determine those for you” …
…It’s just what our culture would have you believe. Don’t believe it.”
Quantes decisions que creiem son nostres que fem son realment el que ens ha imposat la cultura? Les pors, les nostres prioritats, l’obsessió de la joventut, les nostres prioritats…
Hem de dedicar temps a crear la nostra subcultura. Cerca el que realment és important per nosaltres i ser completament honestos amb nosaltres mateixos. Tot i això, com diu l’autor (a l’entrevista que va fer fa un any a l’aniversari del llibre a OWN), comporta molt d’esforç desconnectar-se del soroll que ens imposa la cultura.
“Invest in the human family. Invest in people. Build a little community of those you love and who love you”…
Com fa entendre que sempre necessitem persones per viure. En el naixement, la vida i en la mort.
…”In the beginning of life, when we are infants, we need others to survive, right? And at the end of life, when you get like me, you need others to survive, right?”…
…”But here’s the secret: in between, we need others as well”
Com m’ha transformat?
- La família és molt important. He d’aprendre a cuidar-la.
- Pensar quina és la meva subcultura i viure a l’altura d’ells. Què considero que és important?
Un llibre recomanat a aquells que no gaudeixen de la seva vida i per donar-los esperança que poden viure una vida plena si es fixen en les coses importants.
L’impacte que ha tingut aquest llibre arreu del món, demostra realment que Morrie no és una onada sinó un oceà.
“No, you don’t understand. You’re not a wave, you’re part of the ocean”
“A teacher affects eternity; he can never tell where his influence stops”
Henry Adams
T’has llegit el llibre? Com t’ha canviat?