LA PACIENTE SILENCIOSA


Fitxa del llibre

  • Títol: LA PACIENTE SILENCIOSA
  • Autor/a: ALEX MICHAELIDES
  • Editorial: NEGRA ALFAGUARA
  • Any de publicació: SETEMBRE DE 2019
  • Gènere: THRILLER PSICOLÒGIC
  • Pàgines: 373 pàgines
  • Idioma original / Traducció: Anglès The Silent patient – Laura Manero Jiménez

RESUM DEL LLIBRE

La paciente silenciosa va d’un psicòleg que intenta saber per què la seva pacient des que va matar al seu marit no parla.


Per què vaig triar aquest llibre?

M’estic tornant a introduir al món de la lectura i buscava un llibre que fos fàcil de llegir i que m’enganxés fins al final. En veure que havia sigut un best-seller i a més un thriller psicològic em va cridar l’atenció.

Reflexions personals

És interessant que aquest llibre categoritzat com un thriller psicològic hagi triomfat tant. Sento que té una trama molt bàsica, i que per això no crea molta intriga.

<<Un impresionante thriller con un final digno de un clásico.>> The Wall Street Journal.

Blurb del llibre

Els temes centrals del llibre son la psicologia i el trauma, dos elements que prometen profunditat emocional. El recurs de citar cites de filòsofs i psicòlegs abans de cada part del llibre em va semblar potent, perquè prepara el lector per reflexionar, però al llarg de la lectura vaig sentir que aquestes frases no es connectaven del tot amb el que venia després.

Alguna de les cites:

Todo lo que tenga ojos para ver y oídos para oír se convencerá de que ningún mortal es capaz de guardar un secreto. Si sus labios callan, habla por las puntas de los dedos; hasta el último de sus poros lo delata. Sigmund Freud – Introducción al psicoanálisis

Las emociones no expresadas nunca mueren. Quedan enterradas en vida y emergen más adelane, de formas desagradables. Sigmund Freud

Hi ha coses que no m’han agradat:

  • La veu narrativa

La idea que el llibre estigui escrit en primera persona em sembla encertada i amb molt de potencial. Aquesta veu narrativa ens permet, en teoria, entrar dins la ment del personatge i entendre com viu cada situació. Què pensa realment? Com interpreta el que li passa?

En aquest cas, crec que no s’ha aprofitat prou. El protagonista m’ha semblat pla, i la narració es queda a la superfície. Per ser un thriller psicològic, esperava conèixer molt més al protagonista.

He justificat durant la lectura que l’objectiu d’aprofundir poc era que estava explicant la història a algú, però quan s’arriba a l’última pàgina del llibre descobreixes que no s’ha fet per aquell motiu.

La Laura López al curs de narrativa que mai és massa tard per canviar la veu del text. Segurament no ho va dir així, però enteneu el que vull dir no?

Vam fer un exercici en què explicàvem la mateixa història en diferents veus. Depenent de la veu que s’utilitza, s’han d’afegir coses o s’han d’obviar. Aquest exercici servia per observar i decidir quina era la veu que millor explicava la història.

Penso que tot i que el narrador en primera persona té potencial, si no es fa bé, és millor explicar-ho amb un narrador extern.

  • Diàlegs

Com diu la meva germana gran, “un mal diàleg et desmunta la pel·lícula”, i en aquest cas, també desmunta part del llibre. Els diàlegs em semblen massa bàsics, poc naturals, i en alguns moments no aporten profunditat als personatges.

A més, m’ha fallat que en les entrades de diari de l’Alicia s’incloguin converses en format de diàleg. Això no em sembla creïble: ningú escriu en un diari personal reproduint converses com si fos una obra de teatre.

Tot i això, reconec que la idea de mostrar la vida de l’Alicia a través del seu diari és potent, i amb una revisió del format i del to dels diàlegs, podria guanyar molta força.

PELS QUE JA L’HAN LLEGIT…

//SPOILER ALERT// – //SPOILER ALERT// – //SPOILER ALERT//

Salteu-vos aquesta part si us voleu llegir el llibre abans.

//SPOILER ALERT// – //SPOILER ALERT// – //SPOILER ALERT//

  • Confusió temporal en la novel·la

No s’entén bé el temps narratiu. No queda clar si l’autor està parlant del passat i del present alhora o si fa salts temporals. L’únic indici que podria fer pensar que no tot passa al mateix temps és que mai es parla de la vida personal del protagonista i de la seva feina a The Grove en el mateix capítol. Tot i això, un cop acabat el llibre, no sabria dir amb certesa què ha intentat fer l’autor.

Per exemple, en acabar un capítol, el protagonista diu que surt de la feina, i en el següent, on parla de la seva vida personal, diu que arriba de la feina. Això genera confusió. No s’indica en cap moment que s’estiguin fent flashbacks, però ha de ser així, ja que l’Alicia fa sis anys que no parla.

  • Manca d’indicis sobre el protagonista

Durant tota la novel·la, el Theo (el psicòleg) parla com si fos completament innocent. No hi ha cap moment en què el lector sospiti que hi pugui haver alguna cosa estranya en ell.

Quan s’apropa el final, es revela que ell estava a casa de l’Alicia (la pacient) just abans que ella matés el seu marit. Aquesta revelació no genera cap impacte perquè no s’ha construït cap sospita prèvia. No hi ha pistes que facin pensar que el Theo podria estar implicat.

  • Trama confusa i elements irrellevants

La trama és difícil d’entendre. S’hi afegeixen fets que semblen rellevants, però que finalment no tenen cap pes. L’única conclusió a la qual arribo és que el personatge està boig. Durant les 345 pàgines en què no sabem que és culpable, actua com un detectiu:

  • Descobreix que el Christian era el psicòleg sense llicència de l’Alicia i que ho havia amagat.
  • Parla amb en Max Berenson i amb el cosí de l’Alicia per saber més sobre la seva vida.

Tot això ho fa, suposadament, per fer-la parlar. Però quan ho aconsegueix, la intenta matar? No té cap mena de sentit.

Com que la novel·la està escrita en primera persona, et creus tot el que diu. No dubtes. El narrador et despista de la seva culpabilitat, però com que no hi ha altres veus narratives, és l’única veu de la qual et pots fiar, i no et planteges que pugui estar mentint.

//FI D’ESPÒILER////FI ESPÒILER////FI D’ESPÒILER//

//FI D’ESPÒILER////FI ESPÒILER////FI D’ESPÒILER//


Públic recomanat

No recomano el llibre perquè no considero que estigui ben fet. Sento que hi ha moltes incongruències i no entenc que sigui un best-seller.


Valoració final

  • Puntuació: 1 estrella.

No dic que no el llegiu. Llegiu-lo, que m’interessa saber com ho heu vist. Potser soc jo que no he entès alguna cosa, o potser vosaltres heu captat detalls que a mi se m’han escapat. Vull saber les vostres perspectives.

Si us agrada reflexionar sobre llibres i voleu seguir llegint els meus articles, seguiu-me a les xarxes socials i subscriviu-vos a la newsletter per estar al dia de tot el que publico.